Same Language, Different Diet

Dynamics and Rhythms of Change in Ancient Ilduro (Cabrera De Mar, Barcelona) Based on Epigraphic and Faunal Evidence

Authors

  • Alejandro G. Sinner University of Victoria
  • Ariadna Nieto-Espinet Institución Milà y Fontanals de Humanidades
  • Silvia Valenzuela-Lamas Institución Milà y Fontanals de Humanidades

DOI:

https://doi.org/10.1558/jma.21977

Keywords:

cultural change, diet, epigraphy, Hispania, Iberian Peninsula, language, zooarchaeology

Abstract

This study uses faunal and epigraphic evidence from the valley of Cabrera de Mar in present-day Catalonia (Spain) as proxies for understanding complex processes and dynamics of cultural change between the late Iron Age and early Roman times. The faunal remains indicate significant dietary change, although the epigraphic evidence implies that language—in contrast—changed at a slower pace, as shown by the use of indigenous onomastics and the continued use of the Iberian script, coin legends included. To ensure an interdisciplinary analysis, the study also discusses change as perceptible in architectural remains, ceramics and funerary practices. Our study shows that cultural change can take place at different levels and according to different rhythms, not only on regional and settlement planes but also at neighbourhood and household scales. Finally, our results highlight the value of archaeology as a tool for studying and understanding colonial encounters.

Author Biographies

  • Alejandro G. Sinner, University of Victoria

    Alejandro G. Sinner is Associate Professor in the Department of Greek and Roman Studies at the University of Victoria. His research covers the social, economic and cultural history of Hispania, from the late Iron Age to the early Imperial period. His publications explore Ibero-Roman material culture, trade, connectivity and mobility, demography, Palaeohispanic languages, and the construction of identities and the processes of cultural contact and cultural change in ancient colonial contexts.

  • Ariadna Nieto-Espinet, Institución Milà y Fontanals de Humanidades

    Ariadna Nieto-Espinet is currently working as postdoctoral researcher on the ERC-StG ZooMWest project. She is a zooarchaeologist specialising in mammal remains dated from late prehistory and classical antiquity. Her research covers specific questions (e.g., animals in ritual practices during late prehistory) as well as more general historical questions, like changes in animal husbandry over time. Her current research is interdisciplinary, combining zooarchaeological, ethnological, spatial (GIS) and isotopic (strontium, carbon and oxygen) analyses. Her most recent works, focused on northeastern Iberia, have provided a multi-scale analysis (on a large chronological and spatial scale) and zooarchaeological data (taxonomical and biometric) integrated with topography and cultural traditions  alongside climatic factors.

  • Silvia Valenzuela-Lamas, Institución Milà y Fontanals de Humanidades

    Silvia Valenzuela-Lamas is Tenured Scientist at the Spanish National Research Council (CSIC) and currently the PI of the ERC-StG project: ZooMWest: Zooarchaeology and Mobility in the Western Mediterranean from the Late Bronze Age to Late Antiquity. The project is focused on the analysis of mobility as a factor in understanding the ancient economy based on zooarchaeological remains. Specific questions under investigation include changes in animal husbandry, the introduction of livestock, the influence of local culture and the permanence of dietary practices across time and space. Her methodological approach integrates zooarchaeology, biometry, isotopic analysis (strontium, carbon and oxygen), ancient DNA and dental microwear to characterise processes of cultural identity and change, social differentiation and animal husbandry practices in the past.

References

Albizuri, S., and S. Colomer

Annex: anàlisis de les restes faunístiques. In J. Miró, J. Pujol and J. Garcia (eds.), El dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Búrriac (Cabrera de Mar. El Maresme). Una aportació al coneixement de l’època ibèrica tardana al Maresme (s. I a. C.). Special issue of Laietania 4: 159-80.

Albizuri, S., A. Nieto-Espinet and S. Valenzuela-Lamas

Canvis en l’alimentació càrnia a Catalunya entre els segles XII i III aC. Saguntum Extra 9: 161-70.

Alekshin, V.A., B. Bartel, A.B. Dolitsky, A. Gilman, P.L. Kohl, D. Liversage and C. Masset

Burial customs as an archaeological source [with comments]. Current Anthropology 24: 137-49. https://doi.org/10.1086/202960

Alonso Martínez, N., F. Cantero, D. López Reyes, R. Jornet, E. Montes, G. Prats and S. Valenzuela-Lamas

Etnoarqueología de la basura: almacenaje en silos y su reaprovechamiento en la población Ouarten de El Souidat (el Kef, Túnez). Miscelánea en homenaje a Lydia Zapata Peña (1965–2015), 37-61. Bilbao: Universidad del País Vasco.

Asensio, D., C. Belarte, J. Sanmartí and J. Santacana

Paisatges iberics: tipus d'assentaments i formes d'ocupacio del territori a la costa central de Catalunya durant el periode iberic ple. In C. Aranegui (ed.), Los Iberos, principes de Occidente: las estructuras de poder en la sociedad iberica, 373-85. Valencia: Universitat de Valencia.

Ashby, S.P.

The role of zooarchaeology in the interpretation of socioeconomic status: a discussion with reference to medieval Europe. Archaeological Review from Cambridge 18: 37-59.

Ballester, X.

Cataluña, ibèrica cuna. Palaeohispanica 14: 59-87.

Barberà, J.

La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar. Ampurias 30: 95-150.

–70 La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar (excavación 1968-1969). Ampurias 31-32: 169-90.

Barrau, J.

Les hommes et leurs aliments. Esquisse d’une histoire ecologique et ethnologique de l’alimentation humaine. Paris: Temps Actuels.

Beltrán, F.

Lengua e identidad en la Hispania romana. Palaeohispanica 11: 19-59.

Beltrán, M.

Las ánforas romanas en España. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

AZAILA. Nuevas aportaciones deducidas de la documentación inédita de Juan Cabré Aguiló. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

Benazizi, I., L. Ferrer-Serret, J.M. Martínez-Martínez, E. Ronda-Pérez and J.C. Barbarà

Factores que influyen en la dieta y los hábitos alimentarios de la población inmigrante china en Cataluña. Gaceta Sanitaria 35: 12-20. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2019.08.014

Beylier, A., É. Gailledrat, A.M. Curé, C. Dubosse, L. Howarth and A. Nieto Espinet

Banquets et rites collectifs au Ve s. av. J.-C. au sein de l’habitat de la Monédière à Bessan (Hérault): caractérisation et signification d’une fosse hors norme et des dépôts associés. Gallia. Archéologie des Gaules 75: 3-48. https://doi.org/10.4000/gallia.2911

Binford, L.

Dimensional analysis of behavior and site structure: learning from an Eskimo hunting stand. American Antiquity 43: 330-61. https://doi.org/10.2307/279390

Boessneck, J.

Osteological differences between sheep (Ovis aries Linné) and goat (Capra hircus Linné). In D. Brothwell and E. Higgs (eds.), Science in Archaeology (2nd edition), 331-58. Cambridge: Cambridge University Press.

Carreras, C., A. Martin Menendez, J. Pera and E. Rodrigo

Las ánforas de Brindisi en Hispania Citerior. Pautas de distribución y de consumo. Saguntum 48: 103-21. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.48.7671

Cela, X., M. Garcia, J. Juan, E. Orri, L.S. Cummings and I. Subirats

Les inhumacions d’epoca augusteaea de la necrópolis rural de Can Bel (Pineda de Mar, Barcelona). Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló 20: 221-46.

Colominas, L., C. Fernández and P. Iborra

Animal husbandry and hunting practices in Hispania Tarraconensis: an overview. European Journal of Archaeology 20: 510-34. https://doi.org/10.1017/eaa.2016.30

Contreras, J., and M. Gracia Armaiz

Alimentación y cultura: perspectivas antropológicas. Barcelona: Ariel.

Cooley, A.E. (ed.).

Becoming Roman, Writing Latin? Literacy and Epigraphy in the Roman West. Journal of Roman Archaeology, Supplementary Series 48. Portsmouth, Rhode Island: Journal of Roman Archaeology.

Crystal, D.

Language Death. Cambridge: Cambridge University Press.

Davis, S.J.M.

Measurements of a group of adult female Shetland sheep skeletons from a single flock: a baseline for zooarchaeologists. Journal of Archaeological Science 23: 593-612. https://doi.org/10.1006/jasc.1996.0056

de Grossi Mazzorin, J., and C. Minniti

L’utilizzazione degli animal nella documentazione archeozoologica a Roma e nel Lazio dalla preistoria recente all’età classica. In L. Drago Troccoli (ed.), Il Lazio dai Colli Albani ai Monti Lepini tra preistoria ed eta moderna, 39-68. Rome: Edizioni Quasar.

de Hoz, J.

El problema de los límites de la lengua ibérica como lengua vernácula. Palaeohispanica 9: 413-33.

de Hoz, M.P., B. Diez and A. Ribera

Grafitos sobre cerámica procedentes de los niveles romanorrepublicanos de Valentia (Valencia, España). Palaeohispanica 13: 407-29.

Delgado Hervás, A., and M. Ferrer Martín

Representing communities in heterogeneous worlds: staple foods and ritual practices in the Phoenician diaspora. In G. Aranda-Jiménez, S. Montón-Subías and M. Sánchez-Romero (eds.), Guess Who’s Coming to Dinner: Feasting Rituals in the Prehistoric Societies of Europe and the Near East, 184-203. Oxford: Oxbow Books.

Díaz Ariño, B., and J.A. Mínguez

Grafitos sobre cerámica—ibéricos, latinos, griegos y signos—procedentes del yacimiento romanorrepublicano de La Cabañeta (El Burgo de Ebro, Zaragoza). Archivo Español de Arqueología 84: 51-86. https://doi.org/10.3989/aespa.

011.003

Dietler, M.

Theorizing the feast: rituals of consumption, commensal politics, and power in African contexts. In M. Dietler and B. Hayden (eds.) Feasts: Archaeological and Ethnographic Perspectives on Food, Politics, and Power, 65-114. Washington, DC: Smithsonian Institution Press.

Ervynck, A.

Orant, pugnant, laborant. The diet of the three orders in the feudal society of medieval north-western Europe. In S. Jones O’Day, W. Van Neer and A. Ervynck (eds.), Behaviour Behind Bones: The Zooarchaeology of Ritual, Religion, Status and Identity, 215-23. Oxford: Oxbow Books.

Esposito, A., S. Wirth and E. Rabeisen

Autour du ‘banquet’: modèles de consommation et usages sociaux. Dijon: Éditions Universitaires de Dijon.

Ferrer i Jané, J.

Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfica de les oclusives. Palaeohispanica 5: 957-82.

Nova lectura de la inscripció ibèrica de La Joncosa (Jorba, Barcelona). Veleia 23: 129-70.

La lengua de las leyendas monetales ibéricas. In A.G. Sinner (ed.), La moneda de los Iberos. Ilturo y los talleres layetanos, 28-87. Barcelona: Universtitat de Barcelona, Ajuntament de Cabrea, Ajuntament de Premià de Mar, Museu de l’Estampació de Premià de Mar and Griu Arqueologia i Patrimoni.

Los problemas de la hipótesis de la lengua ibérica como lengua vehicular. Estudios de Lenguas y Epigrafía Antiguas 13: 115-57.

Ferrer i Jané, J., O. Olesti and J. Velaza

Nuevas inscripciones rupestres latinas de Oceja y los IIIIviri ibéricos de Iulia Lybica. Dialogues d’histoire ancienne 44(1): 169-95.

Fessler, D., and C.D. Navarrete

Meat is good to taboo: dietary proscriptions as a product of the interaction of psychological mechanisms and social processes. Journal of Cognition and Culture 3: 1-40. https://doi.org/10.1163/156853703321598563

Fischler, C.

Gastronomie et gastro-anomie: sagesse du corps et crise bioculturelle de l’alimentation moderne. Communications 31: 189-210. https://doi.org/10.3406/comm.1979.1477

García i Roselló, J.

La necrópolis Layetana del ‘Turó dels Dos Pins’ (Cabrera de Mar). In J. Blanquez and V.A. Del Val (eds.), Congreso de Arqueología Ibérica: Las Necrópolis, 109-44. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid.

Turó dels Dos Pins. Necrópolis ibérica. Sabadell: Editorial Ausa.

Gènesi, fundació i període republicà de la ciutat romana d’Iluro (Hispania Citerior). Special issue of Laietania 19.

García i Roselló, J., A. Martín Menendez and X. Cela

Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis). Empúries 52: 29-54.

Gardeisen, A.

Exploitation des prélèvements et fichiers de spécialité (PRL, FAUNE, OS). Lattara 10: 251-78.

Grayson, D.K.

Quantitative Zooarchaeology: Topics in the Quantification of Archaeofaunas. Orlando, Florida: Academic.

Grimson, A.

Culture and identity: two different notions. Social Identities 16: 61-77. https://doi.org/10.1080/13504630903465894

Halstead, P., P. Collins and V. Isaakidou

Sorting the sheep from the goats: morphological distinctions between the mandibles and mandibular teeth of adult Ovis and Capra. Journal of Archaeological Science 29: 545-53. https://doi.org/10.1006/jasc.2001.0777

Harris, M.

Good to Eat: Riddles of Food and Culture. New York: Simon and Schuster.

Hastorf, C.

The Social Archaeology of Food: Thinking about Eating from Prehistory to the Present. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781316597590

Hayden, B.

Feasting in prehistoric and traditional societies. In P.W. Wiessner and W. Schiefenhövel (eds.), Food and the Status Quest: An Interdisciplinary Perspective, 127-48. Providence, Rhode Island: Berghahn Books.

Herce, A.I., M.P. Punter, J. Vicente and C. Escriche

La Caridad (Caminreal, Teruel). In M. Beltrán (ed.), La casa urbana hispanorromana: ponencias y comunicaciones, 81-130. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

Hodder, I.

The meaning of discard: ash and domestic space in Baringo, Kenya. In S. Kent (ed.), Method and Theory in Activity Area Research: An Ethnoarchaeological Approach, 424-48. New York: Columbia University Press.

Jenkins, R.

Rethinking Ethnicity: Arguments and Explorations. London: SAGE Publications.

Jongsma, T., and H.J. Greenfield

The household cluster concept in archaeology: a brief review. In L. Nikolova (ed.), Early Symbolic Systems for Communication in Southeast Europe. British Archaeological Reports, International Series 1139/1: 21-24. Oxford: British Archaeological Reports.

King, A.C.

The Romanization of diet in the western empire: comparative archaeozoological studies. In S. Keay and N. Terrenato (eds.), Italy and the West: Comparative Issues in Romanization, 201-23. Oxford: Oxbow Books.

LaMotta, V., and M.B. Schiffer

Formation processes of house floor assemblages. In P.M. Allison (ed.), The Archaeology of Household Activities, 19-29. London: Routledge.

Lintott, A.

Imperium Romanum: Politics and Administration. New York: Routledge.

Lomas, K.

Language, identity, and culture in ancient Italy. In A. Gardner, E. Herring and K. Lomas (eds.), Creating Ethnicities and Identities in the Roman World, 71-92. London: Institute of Classical Studies.

López-Melción J.B.

L’Evolució del poblament protohistòric a la plana occidental catalana: models d’ocupació del territori i urbanisme. Unpublished PhD dissertation, University of Lleida, Lleida, Spain.

López Mullor, A., and A. Martín Menendez

Las ánforas de la Tarraconense. Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión: 689-724. Cádiz: Universidad de Cádiz.

Productions de cerámique à parois fines dans l’agglomeration italique d’Ilturo (Cabrera de Mar, Barcelona). In Société française d’étude de la céramique antique en Gaule (SFECAG), Actes du Congrès de Chelles, 655-66. Marseille: SFECAG.

Luley, B.

Cooking, class and colonial transformation in Roman Mediterranean France. American Journal of Archaeology 118: 33-60. https://doi.org/10.3764/aja.118.1.0033

MacKinnon, M.

Zooarchaeology: reconstructing the natural and cultural worlds from archaeological faunal remains. In W. Scheidel (ed.), The Science of Roman History: Biology, Climate, and the Future of the Past, 95-122. Princeton, New Jersey: Princeton University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctvc772w1.10

Madrid i Fernández, M., and A.G. Sinner

Analysing technical choices: improving the archaeological classification of Late Republican Black Gloss pottery in north-eastern Hispania consumption centres. Archaeological and Anthropological Sciences 11: 3155-86. https://doi.org/10.1007/s12520-018-0748-x

Martín Menendez, A.

El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015, 304-29. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Las termas públicas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona). In J.M. Noguera Celdrán, V. García Entero and M. Pavía (eds.), Actas del Congreso Internacional Termas Públicas de Hispania (19-21 de abril de 2018), SPAL Monografías Arqueología 33: 311-24. Seville: Editorial Universidad de Sevilla.

Mata Parreño, C., G. Pérez-Jordà and J. Vives-Ferrándiz (eds.)

De la cuina a la taula. IV Reunió d’Economia en el Primer Mil·lenni a.C. Saguntum Extra 9. València: Universitat de València.

McCormick, F.

The distribution of meat in a hierarchical society: the Irish evidence. In P. Miracle and N. Milner (eds.), Consuming Passions and Patterns of Consumption, 25-31. Cambridge: McDonald Institute for Archaeological Research.

Messer, E.

Anthropological perspectives on diet. Annual Review of Anthropology 13: 205-49. https://doi.org/10.1146/annurev.an.13.100184.001225

Minniti, C.

Ambiente, sussistenza e l’articolazione sociale nell’Italia centrale tra Bronzo medio e Primo Ferro. British Archaeological Reports, International Series 2394. Oxford: Archaeopress. https://doi.org/10.30861/9781407309873

Mintz, S.W., and C.M. Du Bois

The anthropology of food and eating. Annual Review of Anthropology 31: 99-119. https://doi.org/10.1146/annurev.anthro.32.032702.131011

Moncunill, N., and J. Velaza

Abiner, Abinericus, Abinnericus. Sylloge Epigraphica Barcinonensis 9: 59-62.

Murcott, A.

The cultural significance of food and eating. Proceedings of the Nutrition Society 41: 203-10. https://doi.org/10.1079/PNS19820031

Nieto-Espinet, A.

Entre el consum i l’afecte. La interacció entre els animals i les comunitats protohistòriques de la plana occidental catalana (segles VII-IV aC). Unpublished PhD dissertation, University of Lleida, Lleida, Spain.

Nieto-Espinet, A., T. Huet, A. Trentacoste, S. Guimarães, H. Orengo and S. Valenzuela-Lamas

Resilience and livestock adaptations to demographic growth and technological change: a diachronic perspective from the Late Bronze Age to Late Antiquity in NE Iberia. PloS One 16: e0246201. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0246201

Olesti, O.

Los instrumentos de escritura y registro en el noreste peninsular en época republicana (s. II-I a.n.e.) como indicadores de romanización. Palaeohispanica 19: 55-79. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i19.203

Payne, S.

The origins of domestic sheep and goats: a reconsideration in the light of the fossil evidence. Proceedings of the Prehistoric Society 34: 368-84. https://doi.org/10.1017/S0079497X00013943

Partial recovery and sample bias: the results of sieving. In E.S. Higgs (ed.), Papers in Economic Prehistory, 49-64. Cambridge: Cambridge University Press.

Morphological distinctions between the mandibular teeth of young sheep, Ovis, and goats, Capra. Journal of Archaeological Science 12: 139-47. https://doi.org/10.1016/0305-4403(85)90058-5

Pera, J.

Pervivencia de la lengua ibérica en el siglo I a. C. El ejemplo de la ciudad Romana de Iesso (Guissona, Lleida). Palaeohispanica 5: 315-33.

Poplin, F.

Interpretation ethnologique des vestiges animaux. L'homme, hier et aujourd'hui. Recueil d'etudes en hommage a Andre Leroi-Gourhan, 345-54. Paris: Editions Cujas.

Principal, J., and A. Ribera

El material más apreciado por los arqueólogos. La cerámica fina. La cerámica de barniz negro. Manual de cerámica romana. Del mundo Helenístico al Imperio Romano, 43-146. Madrid: Alcalá de Henares, Museo Arqueológico Regional.

Reed, K.

Food systems in archaeology: examining production and consumption in the past. Archaeological Dialogues 8: 51-75. https://doi.org/10.1017/S1380203821000088

Ripollès, P.P., and A.G. Sinner

Coin evidence for Palaeohispanic languages. In A.G. Sinner and J. Velaza (eds.), Palaeohispanic Languages and Epigraphies, 365-95. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780198790822.003.0013

Rubió de la Serna, J.

Noticia de una necrópolis anterromana en Cabrera de Mataró (Barcelona). In Memorias de la Real Academia de la Historia 11, 667-789. Madrid: Fundición de Manuel Tello.

Sabaté, F.

Els animals a l’edat Mitjana. In F. Sabaté and M. Pedrol (eds.), Els animals a l’edat mitjana, 9-24. Lleida: Pagès Editors.

Sanmartí, J.

From local groups to early states: the development of complexity in protohistoric Catalonia. Pyrenae 35(1): 7-41.

Santanach, J.

Carn, aviram i noblesa als llibres de cuina catalans de l’edat mitjana, In F. Sabaté and M. Pedrol (eds.), Els animals a l’edat mitjana, 231-44. Lleida: Pagès Editors.

Satia-Abouta, J., R.E. Patterson, M.L. Neuhouser and J. Elder

Dietary acculturation: applications to nutrition research and dietetics. Journal of the American Dietetic Association 102: 1105-18. https://doi.org/10.1016/S0002-8223(02)90247-6

Schiffer, M.B.

Archaeological context and systemic context. American Antiquity 36: 156-65. https://doi.org/10.2307/278203

Formation Processes of the Archaeological Record. Albuquerque: University of New Mexico Press.

Sebastian, T., and M. Donelly

Policy influences affecting the food practices of Indigenous Australians since colonisation. Australian Aboriginal Studies 2: 59-75.

Sinner, A.G.

Cultural contacts and identity construction: a colonial context in NE Spain (2nd-early 1st c. B.C.). Journal of Roman Archaeology 28: 7-37. https://doi.org/10.1017/S1047759415002391

La ceca de Ilduro. Archaeopress Roman Archaeology 29. Oxford: Archaeopress.

Sinner, A.G., and C. Carreras

Methods of palaeodemography: the case of the Iberian oppida and Roman cities in north-eastern Spain. Oxford Journal of Archaeology 38: 302-24. https://doi.org/10.1111/ojoa.12175

Sinner, A.G., and J. Ferrer i Jané

Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona). Archivo Español de Arqueología 89: 193-223.

Novedades epigráficas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona). Palaeohispanica 18: 203-216. https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.010

Sinner, A.G., C. Velasco and J. Velaza

Una tapadera ceramica con esgrafiado hallada en Cabrera de Mar (El Maresme, Barcelona). Sylloge Epigraphica Barcinonensis 11: 163-70.

Sinner, A.G., and J. Velaza (eds.)

Palaeohispanic Languages and Epigraphies. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780198790822.001.0001

Smith, A.D.

National Identity. London: Penguin Books.

Stannard, C., and A.G. Sinner

A central Italian ‘Dionysus/Panther’ coin from Cabrera de Mar (El Maresme, Barcelona), and contacts between central Italy and Catalonia in the 2nd and 1st centuries BC. Saguntum 46: 159-80. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.46.2646

Tchernia, A.

Le vin de l’Italie romaine. Essai d’histoire économique d’après les amphores. Bibliothèque des Écoles françaises d’Athènes et de Rome 261. Rome: École Française de Rome. https://doi.org/10.3406/befar.1986.1221

Temin, P.

The Roman Market Economy. Princeton, New Jersey: Princeton University Press.

Thomas, R.M.

Food and the maintenance of social boundaries in medieval England. In K.C. Twiss (ed.), The Archaeology of Food and Identity. Occasional Papers 34: 130-51. Carbondale: Center for Archaeological Investigations, Southern Illinois University.

Todorov, T.

Nosotros y los otros. Mexico: Siglo XXI.

Torra, F.

Les inscripcions ibèriques a la ciutatde Baetulo. Carrer dels arbres 20: 7-24.

Trentacoste, A., A. Nieto-Espinet and S. Valenzuela-Lamas

Pre-Roman improvements to agricultural production: evidence from livestock husbandry in late prehistoric Italy. PloS One 13: e0208109. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0208109

Twiss, K.

The Archaeology of Food: Identity, Politics, and Ideology in the Prehistoric and Historic Past. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108670159

Untermann, J.

Monumenta Linguarum Hispanicarum III. Die iberischen Inschriften aus Spanien. Wiesbaden: Ludwig Reichert.

Valenzuela-Lamas, S.

Alimentació i ramaderia al Penedès durant la protohistòria (segles VII-III aC). Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia.

Colonos, mestizaje y ritmos de cambio en la dieta cárnica en los colonias fenicias de occidente. In C. Gómez Bellard, G. Pérez-Jordà and A. Vendrell Betí (eds.), La alimentación en el mundo fenicio-púnico. Producciones, procesos y consumos, SPAL Monografías Arqueología 32: 129-42. Seville: Editorial Universidad de Sevilla.

Valenzuela-Lamas, S., and U. Albarella

Animal husbandry across the western Roman Empire: changes and continuities. European Journal of Archaeology 20: 402-415. https://doi.org/10.1017/eaa.2017.22

Valenzuela-Lamas, S., S. Jiménez-Manchón, J. Evans, D. López-Reyes, R. Jornet and U. Albarella

Analysis of seasonal mobility of sheep in Iron Age Catalonia (north-eastern Spain) based on strontium and oxygen isotope analysis from tooth enamel: first results. Journal of Archaeological Science: Reports 6: 828-36. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2015.08.042

Valenzuela-Lamas, S., and A. Nieto-Espinet

Informe de la fauna recuperada al jaciment de Can Bartomeu (Cabrera de Mar, Barcelona). Unpublished faunal report, Museu de Mataró, Mataró, France.

Noves evidències de la pràctica d’un banquet en el món ibèric? Els conjunts faunístics de tres sitges del jaciment de Can Rodon de l’Hort (Cabrera de Mar, el Maresme). Laietania 21: 57-75.

Valenzuela-Lamas, S., H.A. Orengo, D. Bosch … D. López-Reyes and R. Jornet-Niella

Shipping amphorae and shipping sheep? Livestock mobility in the north-east Iberian peninsula during the Iron Age based on strontium isotopic analyses of sheep and goat tooth enamel. PloS One 13: e0205283. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0205283

Vicente, J., M.P. Punter, C. Escriche and A.I. Herce

Las inscripciones de la ‘Casa de LIKINE’ (Caminreal, Teruel). In J. Untermann and F. Villar (eds.), Actas del V Coloquio sobre lenguas y culturas prerromanas de la península ibérica, 747-72. Salamanca: Ediciones de la Universidad de Salamanca.

Vigne, J.D.

Les mammifères post-glaciaires de Corse. Étude archéozoologique. Supplément à ‘Gallia Préhistoire’ 26. Paris: Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique.

von den Driesch, A.

A Guide to the Measurement of Animal Bones from Archaeological Sites. Peabody Museum Bulletins 1. Cambridge, Massachusetts: Peabody Museum Press.

Weerasekara, P.C., C.R. Withanachchi, G.A.S. Ginigaddara and A. Ploeger

Nutrition transition and traditional food cultural changes in Sri Lanka during colonization and post-colonization. Foods 7(7): 111. https://doi.org/10.3390/foods7070111

Winter, M.C.

The archaeological household cluster. In K.V. Flannery (ed.), The Early Mesoamerican Village, 25-31. New York: Academic Press.

Woolf, G.

Afterword: how the Latin West was won. In A. Cooley (ed.), Becoming Roman, Writing Latin? Literacy and Epigraphy in the Roman West, 181-88. Journal of Roman Archaeology, Supplementary Series 48. Portsmouth, Rhode Island: Journal of Roman Archaeology.

Zamora, D.

–2007 L’oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laietània ibérica. Special issue of Laietania 17.

Zeder, M.A., and H.A. Lapham

Assessing the reliability of criteria used to identify postcranial bones in sheep, Ovis, and goats, Capra. Journal of Archaeological Science 37: 2887-905. https://doi.org/10.1016/j.jas.2010.06.032

Zeder, M.A., and S.E. Pilaar

Assessing the reliability of criteria used to identify mandibles and mandibular teeth in sheep, Ovis, and goats, Capra. Journal of Archaeological Science 37: 225-42. https://doi.org/10.1016/j.jas.2009.10.002

SUPPLEMENT 1 REFERENCES

García i Roselló, J.

Gènesi, fundació i període republicà de la ciutat romana d’Iluro (Hispania Citerior). Special issue of Laietania 19.

Rodà, I., and A. Martín Menendez

Un nuevo altar votivo del ager iluronensis hallado en Cabrera de Mar (Barcelona). Anejos a Cuadernos de Prehistoria y Arqueología 4: 253-58. https://doi.org/10.15366/ane4.ochoa2020.019

Sinner, A.G., and J. Ferrer i Jané

Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona). Archivo Español de Arqueología 89: 193-223. https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.010

Novedades epigráficas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona). Palaeohispanica 18: 203-16.

Sinner, A.G., and V. Revilla

Rural religion, religious places and local identities in Hispania: the sanctuary at Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona). Journal of Roman Archaeology 30: 267-82. https://doi.org/10.1017/S1047759400074110

Sinner, A.G., C. Velasco and J. Velaza

Una tapadera ceramica con esgrafiado hallada en Cabrera de Mar (El Maresme, Barcelona). Sylloge Epigraphica Barcinonensis 11: 163-70.

SUPPLEMENT 2 REFERENCES

Albizuri, S.

Paleoeconomía y ritualidad. Análisis zooarqueológico del yacimiento ibérico ‘Turó de Ca n’Olivé’ (Cerdanyola, Vallès Occidental). Barcelona: Tesi de llicenciatura. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona, Spain.

Albizuri, S., and S. Colomer

Annex: anàlisis de les restes faunístiques. In J. Miró, J. Pujol and J. Garcia (eds), El dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Búrriac (Cabrera de Mar. El Maresme). Una aportació al coneixement de l’època ibèrica tardana al Maresme (s. I a. C.). Special issue of Laietania 4: 159-80.

Barker, G.

The animal bones. In D. Whitehouse, G. Barker, R. Reece and D. Reese, The Schola Praeconum I: The coins, pottery, lamps and fauna. Papers of the British School at Rome 50: 81-99. https://doi.org/10.1017/S0068246200009454

Bedini, E.

I resti faunistici. In M. Bonghi Jovini and C. Chiaramonte Treré (eds.), Tarquinia, Testimonianze archeologiche e ricostruzione storica, Scavi sistematici nell’abitato (campagne 1982-1988), 103-44. Rome: L’Erma di Bretschneider.

Briccola, N., M. Bertolini, U. Thun Hohenstein

Gestione e sfruttamento delle risorse animali nell’abitato di Spina: analisi archeozoologica dei reperti faunistici. In C.C. Cassai, S. Giannini and L. Malnati (eds.), Spina. Scavi nell’abitato della città etrusca, 2007-2009, 178-87. Quaderni di Archeologia dell’Emilia Romagna, 37. Florence: All’insegna del Giglio.

Cerilli, E.

Consumi alimentary in una mansio romana, il caso del Mansio ad Vacanas (Valle di Baccano, Campagnano di Roma, Lazio). In I. Fiore, G. Malerba and S. Chilardi (eds.), Atti del 3° Convegno Nazionale di Archeozoologia, 433-41. Rome: Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato.

Colomer, A., and A. Gardeisen

La consommation des animaux d’élevage et de chasse dans la ville de Lattara (fin du IVe s. av. n. è.-milieu du Ier s. de n. è.). Lattara 5: 91-110.

Colominas, L.

Arqueozoología y Romanización. Producción, distribución y consumo de animales en el noreste de la península ibérica entre los siglos V ane- V dne. British Archaeological Reports, International Series 2480. Oxford: British Archaeological Reports.

Colominas, L., C. Fernández Rodríguez and M.P. Iborra Eres

Animal husbandry and hunting practices in Hispania Tarraconensis: an overview. European Journal of Archaeology 20: 510-34. https://doi.org/10.1017/eaa.2016.30

Columeau, P.

Nécropole du Peyron. Offrandes alimentaires. Etude des vestiges animaux. In A. Nickels (ed.), Agde: La Nécropole du premier âge du fer. Revue Archéologique du Narbonnaise, Supplément 19: 473-78. Paris: Editions du CNRS.

L’animal pour l’homme: recherches sur l’alimentation carnée dans le sud de la France du néolithique au moyen-âge d’après les vestiges osseux. Le monde rural. Paris: Editions du CNRS.

Consommation de viande et élevage dans la vallée des Baux de l’Age du Fer au Moyen Age d’après les vestiges osseux. In P. Leveau and J.-P. Saquet (eds.), Milieu et sociétés dans la Vallée des Baux, colloque de Mouriès. . Revue archeologique de Narbonnaise supplement 31, Travaux du Centre Camille Jullian 26: 347-57. Aix en Provence: Publications de l’Université de Provence.

Alimentation carnée en Gaule du sud. (VIIe s. av. J.-C.-XIVe s.). Travaux du Centre Camille Jullian 29. Aix en Provence: Publications de l’Université de Provence. https://doi.org/10.4000/books.pup.609

Creuzieux, A.

Contribution de l’archéozoologie à l’étude du dépôt du Cailar (Gard), IIIe siècle avant notre ère. Unpublished Master’s dissertation, Université de Montpellier III, Montpellier, France.

Curci, A.

I dati archeozoologici. In E. Govi and G. Sassatelli (eds.), Marzabotto. La casa della regio IV - insula 2. II. I materiali, 397-420. Bologna: Ante quem.

Curci, A., P. Baldassarri, L. Barone, S. Corli, M. Fait, V. Ferrari and A. Penzo

Lo sfruttamento delle risorse animali dell’abitato di Monte Bibele: la casa 14. Ocnus 8: 93-103.

de Grossi Mazzorin, J.

Reperti faunistici dall’Acropoli di Populonia: testimonianze di allevamento e caccia nel III secolo aC. Rassegna di Archeologia 5: 131-71.

Resti faunistici. In R. Volpe (ed.), Aqua Marcia, lo scavo di un tratto urbano, 203-14. Florence: Edizioni All’Insegna del Giglio.

–97 L’analisi dei resti ossei animali. In D. Candilio and L.M. Vigna (eds.), Roma - Saggio di scavo nell’aula di ‘S. Isidoro in Thermis’. Special issue of Notizie degli Scavi di Antichità, Series 9, 7-8: 416-25.

de Grossi Mazzorin, J., and F. Coppola

L’analisi dei resti faunistici nel quadro delle strategie di allevamento e alimentazione nella Roma imperiale. In F. Filippi (ed.) Horti et Sordes, Uno scavo alle falde del Gianicolo, 410-19. Rome: Edizioni Quasar.

de Grossi Mazzorin, J., and C. Minniti

La fauna rinvenuta nell’area della Meta Sudans nel quadro evolutivo degli animali domestici in Italia. In R. Peretto (ed.), Atti del 1° Convegno nazionale di archeozoologia (Rovigo, 5-7 marzo 1993). Padusa Quaderni 1: 309-18. Pisa: Istituti editoriali e poligrafici.

Populonia, analisi dei resti faunistici di un’abitazione di età romana. In A. Tagliacozzo, I. Fiore, S. Marconi, U. Tecchiati (eds.), Atti del 5° Convegno Nazionale di Archeozoologia, Rovereto, 10-12 novembre 2006, 243-46. Rovereto: Edizioni Osiride.

Changes in lifestyle in ancient Rome (Italy) across the Iron Age/Roman transition. In U. Albarella, M. Rizzetto, H. Russ, K. Vickers and S. Viner-Daniels (eds.), The Oxford Handbook of Zooarchaeology, 127-46. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199686476.013.11

Farello, P.

Casale di Rivalta. Reperti faunistici. In G. Ambrosetti, R. Macellari and L. Malnati (eds.), Vestigia crustunei, insediamenti etruschi lungo il corso del Crostolo. Archaeologica regiensia 5: 214-56. Reggio Emilia: Edizioni Tecnostampa.

Mirandola, loc. Arginone. Reperti faunistici. In M. Calzolari and L. Malnati (eds.), Gli Etruschi nella Bassa Modenese. Nuove scoperte e prospettive di ricerca in un settore dell’Etruria padana, 273-83. San Felice sul Panaro: Gruppo Studi Bassa Modenese.

L’Emilia dal VI e V secolo a.C.: caccia e allevamento. In R. Peretto (ed.), Atti del 1° Convegno nazionale di archeozoologia (Rovigo, 5-7 marzo 1993). Padusa Quaderni 1: 209-34. Pisa: Istituti editoriali e poligrafici.

Forest, V.

Etude archéozoologique. In M. Pasqualini, P. Excoffon and C. Vella (eds.), Le Grand Parc: un habitat du Ier s. avant notre ère en Camargue, Domaine de la Tour du Valat (Arles, Bouches-du-Rhône). Documents d’Archéologie Méridionale 27: 251-313. https://doi.org/10.4000/dam.713

Etude archéozoologique. In L. Buffat, L. Le Roy, J. Guerre, R. Fritz, M. Bouchet, I. Figueiral-

Rowe, L. Bouby, V. Forest and S. Raux, Au coeur du vignoble de l’ager baeterrensis: fermes et plantations du Gasquinoy à Béziers. Unpublished faunal report, Inrap, Nîmes.

Etude archéozoologique. In P. Rascalou, La Cavayère (Carcassonne). Rapport final d’opération de fouille préventive. Unpublished faunal report, Inrap, Nîmes.

Forest, V., and M. Cheylan

Etude archéozoologique: ostéologie. In C. Raynaud (ed.), Archéologie d’un village languedocien. Lunel-Viel du Ier au XVIIIIe s. Monographies d’Archéologie Méditerranéenne 22: 65-79.

Forest, V., and I. Rodet-Belarbi

Etude archéozoologique. Ostéologie et conchyliologie. In R. Thernot, V. Bel and S. Mauné (eds.), L’établissement rural antique de Soumaltre (Aspiran, Hérault). Ferme, auberge, nécropole et atelier de potier en bordure de la voie Cessero-Condatomagus (Ier-IIe s. ap. J.-C.). Archéologie et Histoire romaine 13: 196-205.

Gardeisen, A.

La faune. In M. Py and R. Roure, Le Cailar (Gard). Un nouveau comptoir lagunaire protohistorique au confluent du Rhôny et du Vistre. Documents d’archéologie méridionale. Protohistoire du Sud de la France 25: 171-214. https://doi.org/10.4000/dam.365

Gestion des animaux de bouche au cours du Ve s. av. notre ère dans le Midi méditerranéen (-475/-375): un aperçu lattois. Lattara 21: 419-28.

IPU (Istituto di Paleontologia Umana)

Reperti osteologici e malacologici. In A. Carandini and C. Panella (eds.), Ostia IV. Le Terme del Nuotatore. Scavo dell’ambiente XVI e dell’area XXV. Studi Miscellanei 23: 393-394. Rome: De Luca,

Jourdan, L.

La faune du site gallo-romain et paléo-chrétien de la Bourse (Marseille). Paris: Editions CNRS.

King, A.C.

I resti animali. In A. Ricci (ed.), Settefinestre, una villa schiavistia nell’Etruria romana II. La Villa nelle sue parti, 278-300. Modena: Panini.

Diet in the Roman world, a regional inter-site comparison of the mammal bones. Journal of Roman Archaeology 12: 168-202. https://doi.org/10.1017/S1047759400017979

Leguilloux, M.

La faune des villae gallo-romaines dans le Var: aspects économiques et sociaux. Revue Archéologique de Narbonnaise 22: 311-22. https://doi.org/10.3406/ran.1989.1342

Les données archéozoologiques. In G. Congés and M. Leguilloux, Un dépotoir de l’antiquité tardive dans le quartier de l’esplanade à Arles. Revue Archéologique de Narbonnaise 24: 201-34. https://doi.org/10.3406/ran.1991.1385

L’archéozoologie et l’Interprétation des Sites. Recherches archéozoologiques sur la Provence romaine et médiévale. Unpublished doctoral dissertaton, Université Provence Aix-Marseille, Aix-Marseille, France.

A propos de la charcuterie en Gaule romaine: un exemple à Aix-en-Provence (ZAC Sextius-Mirabeau). Gallia 54: 239-59. https://doi.org/10.3406/galia.1997.2998

MacKinnon, M.

Production and Consumption of Animals in Roman Italy, Integrating the Zooarchaeological and Textual Evidence. Journal of Roman Archaeology Supplementary Series 54. Portsmouth, Rhode Island: Journal of Roman Archaeology

Mañosa, M.

Informe de l’anàlisi de la fauna del jaciment de Can Feu (St. Quirze del Vallès, Vallès Occidental). Unpublished faunal report, Departament de Cultura, Servei d’Arqueologia de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain.

Minniti, C.

Analisi dei resti faunistici provenienti da tre pozzi (nn. 6, 7, 11) della Tenuta di Vallerano (Roman, I-II secolo d.C.). In I. Fiore, G. Malerba and S. Chilardi (eds.), Atti del 3° Convegno Nazionale di Archeozoologia, 419-32. Rome: Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato.

Miró, C., and N. Molist

La fauna. In J. Barberà and E. Sanmartí Grego (eds.), Excavacions al poblat ibèric de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelonès): campanyes 1974-1975 i 1977-1981. Monografies Arqueològiques 1: 123-32. Barcelona: Diputació de Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueología.

Molinas Amorós, R.

–2007 Informe arqueològic sobre la gestió dels recursos animals al jaciment de Plaça Constitució (Sant Boi). Unpublished faunal report, ArqueoCat SL, Arqueologia i Patrimoni, Barcelona, Spain.

Nadal, J., and A. Estrada

Estudi de les restes faunístiques de Puig Castellar (Annex 3). In C. Ferrer and A. Rigo (eds.), Els ibers a Santa Coloma de Gramanet. 5 anys d’intervenció arqueològica (1998-2002). Monografies locals 2: 174-82. Santa Coloma de Gramanet: Museu Torre Balldovina, Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet.

Nieto-Espinet, A., and S. Valenzuela-Lamas

Informe de la fauna recuperada al jaciment de Can Bartomeu (Cabrera de Mar, Maresme). Unpublished faunal report, Museu de Mataró, Mataró, France.

Oliva, M.A.

Anàlisi arqueozoològica de l’assentament ibèric del Turó del Vent (Llinars del Vallès). Barcelona: Departament d’Antropologia Social i Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona.

Padrós, N., and S. Valenzuela-Lamas

La Llosa i els Antigons, una aproximació a la producció ramadera de les villae de l’ager Tarraconensis. Segles III-VI dC. In M. Prevosti and J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis I. Aspectes històrics i marc natural. Documenta 16: 200-207. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Piña, A., and M. Saña

Informe de l’anàlisi arqueozoològica dels conjunts de restes de fauna recuperats al jaciment de Can Roqueta / Torre-romeu (Sabadell, Vallès Occidental). In M. Oliva and N. Terrats, El jaciment arqueològic de Can Roqueta / Torre Romeu (Sabadell, Vallès Occidental). Campanya 2002-2003. Barcelona: Departament de Cultura, Servei d’Arqueologia: Generalitat de Catalunya, Memòries d’Intervenció Arqueològica.

Poulain, T.

La faune des grands mammifères des couches paléochrétiennes de la grotte de l’Hortus (Valflaunès, Hérault). In La Grotte de l’Hortus (Valflaunès, Hérault), 209-28. Marseille: Université de Provence.

Poulain-Josien, T.

Les animaux domestiques et sauvages en France du Néolithique au Gallo-Romain. Etude d’ethnozoologie à partir des vestiges osseux (equides, suides, bovides). Unpublished doctoral dissertation, Université Sorbonne, Paris.

Renaud, A.

Alimentation carnée et gestion des populations animales sur le territoire de la cité de Nîmes (Hérault et Gard, IIème s. av.-IIème s. ap. J.-C.). Unpublished doctoral dissertation, Université de Montpellier III, Montpellier, France.

Scali, S.

Appendix 1, I Resti Faunistici Proveniente dalle Case Romane di Cosa (Ansedonia). In V.J. Bruno and R.T. Scott (eds.), Cosa IV. The Houses. Memoirs of the American Academy in Rome 38: 193-200. University Park: The Pennsylvania State University Press. https://doi.org/10.2307/4238720

Steele, D.G.

The analysis of animal remains from two late Roman middens at San Giovanni di Ruoti. In M. Gualtieri, M. Salvatore and A. Small (eds), Lo scavo di S. Giovanni di Ruoti ed il periodo tardoantico in Basilicata. Atti della tavola rotonda (Roma, 4 luglio 1981), 75- 84. Bari: Adriatica Editrice.

Tagliacozzo, A.

I resti ossei faunistici. In M.-H. Santrot and J. Santrot (eds.), Fouilles de l’École Française de Rome à Bolsena (Poggio Moscini) VII. La citerne 5 et son mobilier. Mélanges d’Archéologie et d’Histoire Supplement 6: 323-47. Rome: École Française de Rome.

Trentacoste, A.

The Etruscans and their Animals: the Zooarchaeology of Forcello di Bagnolo San Vito (Mantova). Unpublished doctoral dissertation, University of Sheffield, United Kingdom.

Ugolini, D., and C. Olive

Béziers au Ve s. av. J.-C.: étude d’un ensemble de mobilier représentatif et essai de caractérisation du site. Documents d’Archéologie Méridionale 14 (1): 141-203. https://doi.org/10.3406/dam.1991.1036

Valenzuela-Lamas, S.

Alimentació i ramaderia al Penedès durant la protohistòria (segles VII-III aC). Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia.

Informe de les restes faunístiques de la vil·la romana del Vilarenc. Unpublished Faunal report, Departament d’Història i Arqueologia, Secció de Prehistòria i Arqueologia, Universitat de Barcelona, Barcelona.

Valenzuela-Lamas, S., and A. Nieto-Espinet

Informe de la fauna recuperada al jaciment de Can Bartomeu (Cabrera de Mar, Barcelona). Unpublished Faunal report, Museu de Mataró, Mataró, France.

Informe de la fauna recuperada a la domus romana de Torre Llauder (Mataró, Barcelona). Unpublished Faunal report, Museu de Mataró, Mataró, France.

SUPPLEMENT 3 REFERENCES

Barberà, J.

La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar. Ampurias 30: 95-150.

–70 La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar (Excavación 1968-1969). Ampurias 31-32: 169-90.

Cela, X., D. Zamora and V. Revilla

El jaciment de l’Hostal (Cabrera de Mar). Laietania 13: 49-65.

García i Roselló, J.

La necrópolis Layetana del ‘Turó dels Dos Pins’ (Cabrera de Mar). In J. Blanquez and V.A. Del Val (eds.), Congreso de Arqueología Ibérica: Las Necrópolis, 109-44. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid.

Gènesi, fundació i període republicà de la ciutat romana d’Iluro (Hispania Citerior). Special issue of Laietania 19.

García i Roselló, J., A. Martín Menendez and X. Cela

Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis). Empúries 52: 29-54.

García i Roselló, J., and D. Zamora

La vall de Cabrera de Mar. Un model d’ocupació del territori a la Laietània ibérica. Laietania 8: 146-79.

Les necròpolis ibèriques a Catalunya. In O. Mercadal (ed.), XIII Col loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: homenatge a Josep Barberà i Farràs, 955-70. Puigcerda: Institut d’Estudis Ceretans.

Hernández-Gasch, J.

Memòria de la Intervenció Arqueològica a Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme). Unpublished archaeological report, Calella.

López Mullor, A., and A. Martín Menendez

Productions de cerámique à parois fines dans l’agglomeration italique d’Ilturo (Cabrera de Mar, Barcelona). In Société française d’étude de la céramique antique en Gaule (SFECAG), Actes du Congrès de Chelles, 655-66. Marseille: SFECAG.

Martín Menendez, A., and J. García i Roselló

La romanización en el territorio de los layetanos y la fundación de la ciudad romana de Iluro (Hispania Tarraconensis). In J.M. Jiménez and A. Rivera (eds.), Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania, 195-204. Valencia: Ayuntamiento de Valencia.

La vall de Cabrera de Mar. Focus inicials de la producció vitivinícola de la Laietània. In Pottery Workshops and Agricultural Productions. Studies on the Rural World in the Roman Period 2: 69-82. Girona: Universitat de Girona.

Miró, J., J. Pujol and J. García i Roselló

El dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme). Una aportació al coneixement de l’època ibèrica tardana al Maresme (s. I a.C.). Laietania 4: 1-140.

Pérez-Sala, M., and J. Garcia i Roselló

El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d’època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar. Laietania 13: 5-48.

Pujol, J., and J. Garcia i Roselló

–83 El grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme). Un jaciment d’època ibèrica situat en la rodalia del poblat ibèric de Burriac. Laietania 2-3: 46-115.

Rubió de la Serna, J.

Noticia de una necrópolis anterromana en Cabrera de Mataró (Barcelona). In Memorias de la Real Academia de la Historia, XI, 667-789. Madrid: Fundición de Manuel Tello.

Sinner, A.G.

Cultural contacts and identity construction: a colonial context in NE Spain (2nd-early 1st c. B.C.). Journal of Roman Archaeology 28: 7-37. https://doi.org/10.1017/S1047759415002391

La ceca de Ilduro. Archaeopress Roman Archaeology 29. Oxford: Archaeopress. https://doi.org/10.2307/j.ctv170x3qn

Sinner, A.G., and J. Ferrer i Jané

Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona). Archivo Español de Arqueología 89: 193-223. https://doi.org/10.3989/aespa.089.016.010

Novedades epigráficas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona) Palaeohispanica 18: 203-16.

Sinner, A.G., and C. Martí

La circulación monetaria en el valle de Cabrera de Mar (El Maresme, Barcelona). In A.G. Sinner (ed.), La moneda de los íberos. Ilturo y los talleres layetanos, 55-71. Barcelona: Norprint S.A.

Sinner, A.G., and V. Revilla

Rural religion, religious places and local identities in Hispania: the sanctuary at Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona). Journal of Roman Archaeology 30: 267-82. https://doi.org/10.1017/S1047759400074110

Zamora, D.

–2007 L’oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laietània ibérica. Special issue of Laietania 17.

Published

2022-01-20

Issue

Section

Articles

How to Cite

Sinner, A. G., Nieto-Espinet, A., & Valenzuela-Lamas, S. (2022). Same Language, Different Diet: Dynamics and Rhythms of Change in Ancient Ilduro (Cabrera De Mar, Barcelona) Based on Epigraphic and Faunal Evidence. Journal of Mediterranean Archaeology, 34(2), 193-224. https://doi.org/10.1558/jma.21977