The Unfolding of Industrial Capitalism
Landscape and Dwelling in the Berguedà Mining Area (Barcelona, Spain)
DOI:
https://doi.org/10.1558/jca.27519Keywords:
industrialisation, landscape, extractivism, housing strategiesAbstract
In the late nineteenth century, the rural county of Berguedà in Catalonia, Spain, underwent a process of coal industrialisation, establishing itself as part of the energy-producing periphery of the city of Barcelona. This paper adopts a historical-archaeological perspective to landscape and dwelling in the context of this transformation of the rural world. In doing so, it incorporates new narratives of previously silenced, marginalised identities to provide insights into the materiality of processes associated with the dismemberment of rural society, the restructuring of the gender order and the making of a complex, diverse working class.
References
Álvarez Quintana, C. 1986. “Casa y carbón: la vivienda minera en la cuenca del Caudal (1880-1936).” Liño. Revista anual de historia del arte 6: 83–100.
Ayán Vila, X., R. Blanco Rotea and P. Mañana Borrazás. 2003. “Archaeotecture: Seeking a New Archaeological Vision of Architecture.” In Archaeotecture: Archaeology of Architecture, edited by X. Ayán Vila, R. Blanco Rotea and P. Mañana Borrazás, 1–15. Oxford: Archaeopress. https://doi.org/10.30861/9781841715438
Balcells, A. and R. Serra. 2019. Les Colònies Industrials de La Conca Del Llobregat: 150 Anys d’història. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Barker, D. and D. Cranstone, eds. 2020. The Archaeology of Industrialization. London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003077169
Boneta, M. 2003. La Vall Fosca: Els Llacs de La Llum. Tremp, Spain: Garsineu.
Borderías Mondejar, C., R. González-Bagaria and C. Villar. 2011. “El trabajo femenino en la Cataluña industrial (1919-1930): una propuesta de reconstrucción.” Revista de Demografía Histórica – Journal of Iberoamerican Population Studies 29 (1): 55–88.
Braudel, F. 1987. “Histoire et sciences sociales : la longue durée.” Réseaux 5 (27): 7–37. https://doi.org/10.3406/reso.1987.1320
Brenner, R. 1977. “The Origins of Capitalist Development: A Critique of Neo-Smithian Marxism.” New Left Review 104: 25–92.
Buchli, V. and G. Lucas. 2001. “The Absent Present: Archaeologies of the Contemporary Past.” In Archaeologies of the Contemporary Past, edited by V. Buchli and G. Lucas, 3–18. London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203185100
Cano Sanchiz, J. M.. 2012. “Babel en la mina: el campamento minero como modelo de asentamiento en el mundo industrializado: Cerro Muriano (Córdoba).” Munibe Antropologia – Arkeologia 63: 321–343.
Canudas, F. and M. Vilaseca. 2020. “Memòria, Paisatge i Vida al Cadí i Moixeró.” Revista BETULA: promoció local integral dels pobles del Parc Natural Cadí-Moixeró 4: 14–25.
Cara, J. and J. Jané. 2001. “El moviment obrer al segle XX: l’altra cara de la industrialització berguedana.” L’ Erol. Revista cultural del Berguedà 70: 27–37.
Casella, E. C. and J. Symonds, eds. 2005. Industrial Archaeology: Future Directions. New York: Springer. https://doi.org/10.1007/b99735
Casimiro, T. M. and J. L. Sequeira. 2021. “Humanizing Industrial Archaeology.” Society for Historical Archaeology Newsletter 54 (1): 45–47.
Castells Duran, A. 1993. Les col.lectivitzacions a Barcelona 1936-1939: la col.lectivització-socialització de la indústria i els serveis a Barcelona (ciutat i província) : les agrupacions o concentracions d’empreses. Barcelona: Editorial Hacer.
Chiarello, A. L. 2015. “El tipo chalet californiano en la arquitectura doméstica del noroeste argentino: Tucumán y Salta, 1930-1950.” Revista de historia Americana y Argentina 50 (2): 185–214.
Clua i Mercadal, J. 2001. Les colònies industrials. Sant Cugat del Vallès, Spain: Los Libros de la Frontera.
Congost Colomer, R. 2007. Tierra, leyes, historia: estudios sobre la “gran obra de la propiedad”. Barcelona: Crítica.
____., ed. 2015. The Catalan Mas: Origins, Transformations and the End of an Agrarian System. Girona, Spain: Centre de Recerca d’Història Rural de les Comarques and Documenta Universitaria.
Cortés Elia, M. del A. 2018. La Masia a La Catalunya Central. Cultura popular 13. Barcelona: Farell Editors.
Cowie, S. E. 2011. The Plurality of Power: An Archaeology of Industrial Capitalism. New York: Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4419-8306-0
Criado Boado, F. 1999. Del terreno al espacio: planteamientos y perspectivas para la arqueología del Paisaje. CAPA. Criterios y convenciones en arqueología del Paisaje 6. Santiago de Compostela, Spain: Grupo de Investigación en Arqueología del Paisaje Universidade de Santiago de Compostela.
Davies, M. 2007. Planet of Slums. London: Verso.
Dorel-Ferré, G. 2003. “La Qüestió de les colònies industrials: un fenomen discutit de la història industrial de la Catalunya dels segles XIX i XX.” Butlletí de la Societat Catalana d’estudis històrics 14: 97–112.
____., J. Perarnau i Llorens, J. Muñoz and Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, eds. 2008. Habitatge obrer i colònies industrials a la península Ibèrica : actes de les Jornades (2002) i del Congrés (2005) celebrats al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Terrassa, Spain: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Falquina Aparicio, Á. 2011. ‘Fantasmas del Pasado. Identidad, hegemonía y cambio cultural en la sierra de Gredos: una aproximación arqueológica a un proceso contemporáneo’. In Actas de Las II Jornadas de Jóvenes en investigación arqueológica (JIA 2009), Volume II. Zaragoza, Spain: Libros Pórtico.
____., P. Fermín Maguire, A. González-Ruibal, C. Marín Suárez, A. Quintero Maqua and J. R. Calvo. 2008. “Arqueología de los destacamentos penales franquistas en el ferrocarril Madrid-Burgos: El caso de Bustarviejo.” Complutum 19 (2): 175–195.
Federici, S. 2004. Caliban and the Witch: Women, the Body and Primitive Accumulation. New York: Autonomedia.
Ferrer i Alòs, L. 1995. “Una revisió d’alguns tòpics sobre les colònies industrials.” L’Erol. Revista cultural del Berguedà 45: 16–21.
Font, E. 2003. El Carbó. Col·lecció biodiversitat i tecnodiversitat 2. Terrassa, Spain: MNACTEC.
Fraser, N. 2022. Cannibal Capitalism: How our System is Devouring Democracy, Care, and the Planet – and What We Can Do About It. London: Verso.
Gallego-Vila, L. 2016. “El despoblado de La Peguera (El Berguedà, Barcelona). Una arqueología de la Industrialización.” ArkeoGazte. Revista de arqueología-arkelogia Aldizkaria 6: 171–191.
____. 2018. “El barraquismo en la ciudad de Barcelona durante el franquismo. Primeras aproximaciones a una domesticidad desde los márgenes.” ArkeoGazte. Revista de arqueología – Arkelogia aldizkaria 8: 239–258.
____. 2023. “La industrialització al món rural català: desplegament capitalista, paisatge i casa obrera a la mineria bergadana.” PhD diss., Universitat de Barcelona, Barcelona, Spain.
____., E. D. Díaz i Ramoneda, N. Rolando, J. Ramos Ruiz and Q. Solé i Barjau. In press. “Intervenció arqueològica a les barraques mineres de Coll de Pradell (Vallcebre) 2021.”
Garrabou i Segura, R. and E. Tello Aragay. 2004. “Constructors de paisatges: amos de masies, masovers i rabassaires al territori del Vallès (1716-1860).” In Josep Fontana: història i projecte social. Reconeixement a una trajectòria, Volume 1, 83–104. Barcelona: Crítica.
Gizicki-Neundlinger, M., S. Gingrich, D. Güldner, F. Krausmann and E. Tello Aragay. 2017. “Land, Food and Labour in Pre-Industrial Agro-Ecosystems: A Socio-Ecological Perspective on Early 19th Century Seigneurial Systems.” Historia Agraria. Revista de agricultura e historia rural 71: 37–78.
Gómez, M. 2019. Teixint la història en roig i negre. Història de l’anarquisme a L’alt Llobregat i el Cardener. Berga, Spain: Edicions del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs.
González Álvarez, D. and P. Alonso González. 2014. “De la representación cultural de la otredad a la materialización de la diferencia: Arqueología contemporánea de la domesticidad entre los vaqueiros d’alzada y los maragatos (España).” Chungara. Revista de antropología Chilena 46 (4): 607–623. https://doi.org/10.4067/S0717-73562014000400005
____. 2019. “Houses and Cultural Change: An Interdisciplinary Methodology for the Exploration of the Built Environment in Contemporary Rural Spain.” Arqueología de la arquitectura 16: Article e085. https://doi.org/10.3989/arq.arqt.2019.007
González-Ruibal, A. 2003a. “Desecho e identidad: etnoarqueología de la basura en Galicia.” Gallaecia 22: 413–440.
____. 2003b. Etnoarqueología de la emigración. El fin del mundo preindustrial en Terra de Montes (Galicia). Pontevedra, Spain: Diputación de Pontevedra.
____. 2008. “Time to Destroy: An Archaeology of Supermodernity.” Current Anthropology 49 (2): 247–279. https://doi.org/10.1086/526099
____. 2019. An Archaeology of the Contemporary Era. New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780429441752
____. 2022. “Excavating Europe’s Last Fascist Monument: The Valley of the Fallen (Spain).” Journal of Social Archaeology 22 (1): 26–47. https://doi.org/10.1177/14696053211061486
Grané Casellas, J. and P. Casas Trabal. 2014. “Els jardins de la industrialització: un exemple de colonització simbòlica del territori.” Revista d’etnologia de Catalunya 39: 183–189.
Grosfoguel, R. 2018. “La compleja relación entre modernidad y capitalismo: una visión descolonial.” Pléyade (Santiago) 21: 29–47. https://doi.org/10.4067/S0719-36962018000100029
Hall, M. and S. W. Silliman. 2006. Historical Archaeology. Blackwell Studies in Global Archaeology 9. Malden, MA: Blackwell.
Hausmann Tarrida, C. 2009. Carbó de pedra. Un món que desapareix. Berga, Spain: Consell Comarcal del Berguedà.
Hernández Sánchez, B. B. 2020. “El chalet de Ricardo Sánchez. Un icono de la historia de Calatayud en el siglo XX.” Cuarta Provincia 3: 83–108.
Hillier, B. and J. Hanson. 1984. The Social Logic of Space. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511597237
Jiménez Mata, J. J. 1999. ‘Apuntes sobre la arquitectura racionalista en Andalucía y su recuperación patrimonial’. Revista PH 28: 98–109. https://doi.org/10.33349/1999.28.861
Johnson, M. 1996. An Archaeology of Capitalism. Oxford: Wiley-Blackwell.
Leone, M. P. 1995. “A Historical Archaeology of Capitalism.” American Anthropologist 97 (2): 251–268. https://doi.org/10.1525/aa.1995.97.2.02a00050
Machado Aráoz, H. 2015. “Ecología política de los regímenes extractivistas. De reconfiguraciones imperiales y re-ex-sistencias decoloniales en nuestra América.” Bajo El Volcán 15 (23): 11–51. https://doi.org/10.32399/ICSYH.bvbuap.2954-4300.2015.16.23.554
Mies, M. 1986. Patriarchy and Accumulation on a World Scale: Women in the International Division of Labour. London: Zed.
Millán Pascual, R., Á. Falquina Aparicio and G. Compañy. 2019. “Arqueología del desarraigo. Una aproximación al proceso de abandono y destrucción del rural: el caso Hontanillas (Guadalajara, España).” Vestígios. Revista Latino-Americana de arqueologia histórica 13 (2): 115–140. https://doi.org/10.31239/vtg.v2i13.15389
Montañà i Buchaca, D. and J. Rafart i Canals. 1991. La Guerra Civil al Berguedà: 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Moore, J. W. 2016. Anthropocene or Capitalocene? Nature, History, and the Crisis of Capitalism. Oakland, CA: PM Press.
____. 2017. “The Capitalocene, Part I: On the Nature and Origins of Our Ecological Crisis.” Journal of Peasant Studies 44 (3): 594–630. https://doi.org/10.1080/03066150.2016.1235036
Nadal, J. 1988. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Oliveras Samitier, J. 2008. “Arquitectura de la vivienda en las colonias industriales en Cataluña.” In Habitatge obrer i colònies industrials a la península Ibèrica. Terrassa, Spain: MNACTEC.
Orser, C. E. 1996. A Historical Archaeology of the Modern World. New York: Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4757-8988-1
Palmer, M. and H. Orange. 2016. “The Archaeology of Industry; People and Places.” Post-Medieval Archaeology 50 (1): 73–91. https://doi.org/10.1080/00794236.2016.1169812
Parker Pearson, M. and C, Richards. 1994. Architecture and Order: Approaches to Social Space. London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203401484
Peralta, P. 2018. Minas de Fígols. Una historia de la revolución social. Badalona, Spain: Centre d’estudis llibertaris Federica Montseny.
Pérez Cebada, J. D. 2014. Tierra devastada. Historia de la contaminación minera. Madrid: Editorial Síntesis.
Pinzón-Ayala, D. and M. del M. Méndez. 2018. “La presencia de la Guardia Civil en los ámbitos industriales a través de sus casas cuartel: un nuevo factor en la relación entre patronal y obreros.” Revista de historia industrial 72: 81–108.
Polanyi, K. 2001. The Great Transformation: The Political and Economic Origins of Our Time. Boston: Beacon Press.
Recaño Valverde, J. 2021. “Una aproximació al sistema demogràfic del Berguedà.” L’Erol. Revista cultural del Berguedà 147: 29–34.
Santandreu, M. D. and R. Serra. 2012. “Pastures i camins ramaders del Berguedà.” L’Erol. Revista cultural del Berguedà 113: 16–21.
Santos, M. 2008. A natureza do espaço: técnica e tempo, razão e emoção (4th edition). São Paulo, Brazil: Edusp.
Senatore, M. X. and A. Zarankin. 1996. “Perspectivas metodológicas en Arqueología Histórica. Reflexiones sobre la utilización de evidencia documental.” Páginas sobre Hispanoamérica colonial: sociedad y cultura 3: 113–22.
Serra, R. 2001. “Berguedà, un segle d’industrialització.” L’Erol. Revista cultural del Berguedà 70: 10–22.
____. 2019. “La colònia minera de Sant Corneli i Fígols-Les Mines (Cercs, Berguedà).” In Els usos del patrimoni al Pirineu, 217–228. Andorra: Societat Andorrana de Ciències. https://doi.org/10.2436/15.8060.17.2.
Serrano Jiménez, L. 2016. Tancar la terra: pràctiques de propietat i dinàmiques socials (Catalunya, 1850-1910). Girona, Spain: Centre de Recerca d’Història Rural de les Comarques.
Smith, M. E. 2010. “Sprawl, Squatters, and Sustainable Cities: Can Archaeological Data Shed Light on Modern Urban Issues?” Cambridge Archaeological Journal 20 (2): 229–253. https://doi.org/10.1017/S0959774310000259
Tarraubella, X. 1990. La canadenca al Pallars: repercussions socio-econòmiques de la construcció de l’embassament de Sant Antoni a la Conca de Tremp (1910-1920). Lleida, Spain: Virgili & Pagès.
Tatjer, M. and C. Larrea Killinger. 2010. Barraques. La Barcelona informal del segle XX. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.
Terradas i Saborit. 1984. El món històric de les masies: conjectures generals i casos particulars. Barcelona: Curial.
Thompson, E. P. 1968. The Making of the English Working Class (revised edition). Harmondsworth, UK: Pelican.
Turner, J. F. C. 1991. Housing by People: Towards Autonomy in Building Environments. London: Marion Boyars.
Vilanova Ribas, M. and C. Borderías Mondejar. 1983. “Cronología de una insurrección : Figols en 1932.” Estudios de historia social 24–25: 187–199.
Vorms, C. 2022. La forja del extrarradio. La construcción del Madrid popular (1860-1936). Granada, Spain: Comares.
Wallerstein, I. 1988. “The Modern World-System as a Civilization.” Thesis Eleven 20 (1): 70–86. https://doi.org/10.1177/072551368802000105
____. 2011. Historical Capitalism. London: Verso.
Wood, E. M. 2002. The Origin of Capitalism: A Longer View. London: Verso.
